Un exjugador de pòquer transmet la seva saviesa a un estudiant universitari que és principiant en el joc i que té un potencial brillant.
Tot va bé i el feedback enriquidor entre mestre i alumne és fluid i idíl·lic, fins que hi ha fets que capgiren la situació de bon feeling entre ells i acaben havent d’enfrontar-se ells dos en un important torneig a Las Vegas, que simula el famós World Poker Tour.
Punts interesants
El com es tracta l’acceptació i respecte per la vida i decisions d’altri en tota la pel·lícula i l’evolució i les distintes fases emocionals d’aquesta acceptació, respecte, aprenentatge i creixement que proporciona.
Els “tells inconscients” i també els conscients a l’hora de jugar al pòquer.
El llenguatge no verbal, els gests, la imatge, el nerviosisme, la postura, la forma com col·loca les fitxes, les emocions i com les expressa… d’una manera més, menys o gens intencionada dona informació sobre la “mà” que té el rival en el joc. Es tracta d’alguna cosa més que simplement “jugar”, es tracta d’observar amb atenció. Es tracta de posar-hi tots els sentits, inclòs el 6è, la intuïció. Es tracta de saber emprar tots els recursos que tenim inclosos aquells amb els quals no havíem comptat potser mai abans i que ens donen tanta o més informació com l’experiència.